Cursa La Mercè

Diumenge, 16 de setembre

Un any més, i per quart any consecutiu, he fet la cursa de la Mercè. En aquesta ocasió, més multitudinària que mai, amb gairebé 16.000 corredors inscrits, i amb un nou trajecte. Tot un encert de l'organització. Chapeau. 

Em vaig apuntar fa mesos i aleshores vaig pensar que, superada la lesió del turmell, podria arribar a la cursa amb condicions. No ha estat així, però. L'últim cop que m'havia calçat les bambes per un deu mil va ser el 20 de maig, a la cursa de Nou Barris, i mare meva si es nota això. Tot i així, fer "la Mercè" té un punt ja sentimental i per tant, tot i que era més que conscient que patiria de valent, l'he volgut fer. Així ha estat. El turmell, des del primer kilòmetre s'ha queixat i les forces, doncs han estat també força escasses. Tot i així, he aconseguit acabar-la, amb un discret temps de 59'51.

En aquesta ocasió, vaig a la cursa amb la Jose, "alias correcaminos" i el seu marit, "the brother".  Al les 8.45h hem quedat amb els sedentaris a la font màgica. Coincideixo amb l'Iñaki, l'Íñigo, el Joan, el Will i el Salvador que, per lesió, no podrà córrer la cursa. Ens fem la foto de rigor i comencen a escalfar. Jo prefereixo estirar.

Sansi Bellaterra - 5km

Dimarts 11 de setembre

Dia de la Diada a Catalunya. Ahir vaig tornar de París. Avui dia 11 volia estar a Barcelona, al meu país.

Em vaig apuntar a aquesta cursa per la samarreta. Ja tocava que algú en fes una amb la senyera catalana.

La darrera vegada que vaig córrer va ser el 20 de maig, a la cursa de Nou Barris. A principis de juny, lesió jugant a bàsquet i fins avui, no m'havia posat les bambes. I això, és clar, m'ha passat factura. Només eren 5km, però quins 5km. El circuit, un "rompepiernas" total. Pujades molt pronunciades amb les respectives baixades sota un sol de justícia. La cursa, clarament festiva com la jornada requeria, ha començat a les 11 del matí i el sol no ens ha perdonat.

A l'inici de la cursa m'he trobat amb el Salvador i l'Ani. Ens hem fet algunes fotos de rigor i les hem enviat per whatsapp a l'Iñaki qui, més valent que nosaltres, corria una de 10km a Viladecans. Passen alguns minuts de les 11 quan han donat la sortida. Ben aviat m'he adonat que pagaria molt car no haver sortit ni un sol dia. Tot i així, he intentat donar el màxim. Anava amb la Jose i ella, una mica més entrenada que jo, semblava més fresca. He aconseguit no parar. Això ja és molt. L'últim kilòmetre se m'ha fet etern. Per sort, era en baixada. El temps, el menys important avui. 32'55'. Cap meravella. Ho sé. Ja hi haurà millors marques i d'altres ocasions.

El millor, l'organització i el bon ambient i bon rotllo entre els participants. M'agradaria destacar-ne dos, el Xavier Bonastre, amb qui ja he coincidit en d'altres curses, i l'Andrei Xepkin. Els dos, amb paciència i bon humor, han accedit a fotografiar-se amb nosaltres.